Valoració expo. Pep Escoda

El passat dijous dia 31 de gener els alumnes de l'institut Antoni Martí i Franquès van asistir a l'exposició de fotografia de Pep Escoda.

L' exposició constava de 3 sales,  cada qual millor que l'anterior.

En la primera sala vam entrar es veien imatges de diferents persones, aquestes imatges em van semblar molt interessant ja que apareixien ciutadans normals. Però cada persona, amb la mirada, transmitien diferents sensacions, diferents històries. També es podien veure tots els detalls.

A la segona sala hi havia diferents series d'imatges. Una de diferents treballadors de Tarragona y altres de persones de diferentes cultures.

El que més em va a agradar va ser la serie de fotos on sortien els treballadors, ja que no vaig entendre perque juntaven una foto de paisatge o lloc amb la de un treballador.
Però observant les diferents fotos vaig arribar a una on sortia un treballador amb ulls molt blaus i al costat una foto d'un fons blau. Em va impactar. I a les següents imatges vaig veure l' harmonia de les fotos dels llocs amb les de les persones.

A la tercera sala la llum que hi havia a les altres sales no hi era. Al entrar l'ambient va canviar totalment. En aquesta sala es trobaven diferents retrats en blanc i negre. El que més em va agradar era que moltes d'aquestes persones eren molt guapes i cada individu transmitia diferents sensacions. També em va impactar el fet de que si et ficaves al mig de la sala i miraves els diferents retrats, aquests semblava que et miressin a tu.

El que més em va agradar de la expo va ser la calitat de cada fotografia ja que semblava que la persona estiguéssin presents, la fotografia et transportava al lloc on estaven.

La manera de treballar del fotògraf m'agrada però al mateix temps no.
Ja que no parla massa amb la gent que fotografia, que això no m'agrada massa ja que pot fer que les persones fotografiades no estiguéssin còmodes.
Però també va explicar que no volia que les persones possesin amb molta confiança a la càmara. Que en part aquest punt de vista ho entenc, ja que possarien, i ell busca la normalitat.